fier
| fière

Pronúncia: fjɛʀ
    adjectiu
  1. [hautain] orgullós -osa, arrogant, altiu -iva, tibat -ada, estirat -ada, entonat -ada.
  2. [satisfait] orgullós -osa, cofoi -a, satisfet -a. Être fier de qqch, estar orgullós -osa (enorgullir-se) d’alguna cosa.
  3. literàriament noble, digne -a, que té dignitat, majestuós -osa. Elle est trop fière pour accepter ton argent, té massa dignitat per acceptar els teus diners. Une fière forêt apparaissait devant moi, un bosc majestuós apareixia davant meu. Une âme fier, una ànima noble.
  4. antigament [féroce] fer -a, feroç, ferotge.
  5. [personnes] gran, valent -a, solemne.
  6. familiarment [sacré] bon -a. Elle avait un fier culot, tenia unes bones penques.
  7. devoir une fière chandelle à qqn figuradament estar molt agraït a algú (o deure-n’hi alguna a algú).
  8. être fier comme Artaban (ou comme un coq ou un paon, ou un pou) ésser orgullós -osa com un gall (o estar engallat -ada, o fet -a un gall de panses).
  9. faire le fier gallejar (o tenir fums, o fer el gall, o el fatxenda, o el pinxo).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç