fin1

Pronúncia: fɛ̃
    femení
  1. fi, final m, acabament m, terme m, darreria infr, deseixida ant. Du début à la fin, del principi al final (a la fi). Jusqu’à la fin des temps, fins a la fi del temps. La fin de la guerre, la fi de la guerra.
  2. [extrémité, bout] cap m, final m, capdavall m. Arriver à la fin de la bobine, arribar al final del rodet.
  3. [mort] fi. Il sentait sa fin proche, sentia prop la seva fi.
  4. à la fin al final (o al capdavall, o al cap i a la fi).
    • familiarment ja. J’en ai assez à la fin !, ja en tinc prou!
  5. à la fin de a fi (o a final) de. À la fin du mois, a fi de mes.
  6. avoir des fins de mois difficiles figuradament i familiarment no arribar al cap del mes (o estirar més el braç que la màniga).
  7. avoir une fin acabar-se (o no durar sempre). Les meilleures choses ont une fin, les millors coses s’acaben.
  8. c’est la fin de tout (ou des haricots) s’ha acabat (el bròquil).
  9. en fin de cap al final de. En fin de semaine, cap al final de la setmana.
  10. en fin de compte comptat i debatut (o ben mirat, o al cap i a la fi, o al capdavall, o fet i fet).
  11. être en fin de droits cobrar les darreres assignacions (d’una subvenció).
  12. être sur sa fin estar a punt d’acabar-se (o a les acaballes).
  13. faire une bonne fin fer una bona fi (o tenir una bona mort).
  14. faire une fin fer un cop de cap (o fer un pensament, o posar seny).
  15. fin de siècle (ou de race) decadent.
  16. mettre fin à posar fi a (o aturar, o interrompre, o acabar, o matar fam).
  17. mettre fin à sa vie (ou à ses jours) literàriament posar fi a la seva vida (o als seus dies).
  18. prendre fin acabar-se (o arribar a la fi, o tenir terme, o finir, o cloure’s, o finalitzar).
  19. n’avoir ni fin ni cesse no parar (o no aturar-se). Il n’aura ni fin ni cesse qu’il n’obtienne ce qu’il veut, no pararà fins que no tingui el que vol.
  20. sans fin sense fi (o sense parar, o contínuament, o ininterrompudament, o indefinidament).
    1. inacabable (o interminable). Une escalade sans fin, una escalada inacabable.
    2. mecànica sense (o sens) fi. Une courroie sans fin, una corretja sens fi.
  21. toucher (ou tirer à sa fin) estar a punt d’acabar-se (o acabant-se, o a les acaballes). Le travail touche à sa fin, la feina ja s’està acabant.
  22. vers la fin de... a la darreria (o cap a la fi, o cap al final) de.. Vers la fin de l’hiver, a la darreria de l’hivern.
    23. femení
  23. [but] fi m, objectiu m, propòsit m. Parvenir (ou arriver) à ses fins, arribar als (o aconseguir els) seus objectius.
  24. à cette fin (ou à ces fins) amb aquest objectiu (o amb aquest propòsit, o a aquest fi).
    • amb l’objectiu de (o a fi i efecte de).
  25. à quelle fin ? amb quin objectiu? (o per a què?)
  26. à seule(s) fin(s) de amb l’únic objectiu de (o amb el sol propòsit de).
  27. à toutes fins utiles per si es dona el cas (o a tots els efectes).
  28. en venir à ses fins aconseguir els seus fins (o els seus objectius).
  29. fin en soi filosofia fi en si.
  30. les fins dernières cristianisme les darreries (de l’home).



    31. Vegeu també:
    fin2



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç