finir

Pronúncia: finiʀ
    verb transitiu
  1. acabar. Finir un travail, acabar un treball.
  2. [une quantité] acabar-se pron. Elle finit tous les plats, s’acaba tots els plats.
  3. familiarment acabar de fer servir. La veste qu’on lui a donné à finir, l’americana que li van donar perquè l’acabés de fer servir.
  4. [arrêter, cesser] parar. Finissez vos bavardages, pareu de xerrar.
    5. verb intransitiu
  5. acabar(-se). Le film finit vers dix heures, la pel·lícula s’acaba a les deu. Tout cela finira mal, això acabarà malament. Rue finissant à la place, carrer que acaba (mor) a la plaça.
  6. [terminer] acabar, terminar. Mot qui finit par une voyelle, mot que acaba en vocal.
  7. à n’en plus finir que no s’acaba mai (o inacabable, o interminable).
  8. c’est bientôt fini ? quan penses acabar?
  9. en finir acabar(-se). Un discours qui n’en finit plus, un discurs que no s’acaba mai.
  10. en finir avec qqch acabar-se alguna cosa.
  11. en finir avec qqn desfer-se (o desempallegar-se) d’algú.
    • trencar amb algú.
  12. en finir de parar de.
  13. finir par... al final (o a l’últim)... Elle a fini par accepter, a l’últim ho va acceptar.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç