flamber

Pronúncia: flɑ̃be
    verb transitiu
  1. [passer à la flame] flamejar, foguejar, fogonejar. Flamber un poulet, flamejar un pollastre. Flamber une arme, foguejar una arma.
  2. figuradament [gaspiller] malgastar, llençar, escampar.
    • être flambé familiarment estar arruïnat -ada (o pelat -ada, o escurat -ada).
    3. verb intransitiu
  3. [brûler] flamejar, blandar infr. Bois sec qui flambe, llenya que flameja (o que fa flama).
  4. [être brûlant] encendre’s pron, abrusar-se pron, cremar-se pron.
  5. figuradament jugar. Flamber au casino, jugar al casino .
    1. flamejar. Le soleil flambait, el sol flamejava.
    2. [prix] disparar-se.
    3. literàriament estar encès -esa (o abrusat -ada). Il flambait pour toutes les femmes, estava encès de passió per totes les dones.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç