Pronúncia: flɑm
-
femení
- flama, flam m, branda infr. La flamme d’une bougie, la flama d’una espelma. La flamme d’un chalumeau, la flama d’un bufador. La flamme olympique, la flama olímpica.
- [banderole] gallardet m, grímpola, banderí m, flàmula, estendard m.
- arquitectura flama.
- [marque postale] flama.
- medicina i zoologia llanceta.
-
figuradament [éclat]
flama, llum, esclat m.
La flamme de son regard, l’esclat de la seva mirada .
• [ardeur, passion] foc m, passió, flama, febre, escalf m, escalfament m. Parler avec flamme, parlar amb passió. - en flammes en flames (o encès -esa). L’avion tomba en flammes, l’avió caigué en flames.
- jeter (ou lancer feu et flammes) figuradament treure foc pels queixals.
- les flammes les flames (o el foc m sing). Les flamme de l’enfer, les flames de l’infern. Les flammes éternelles, el foc etern.
- passer à la flamme gastronomia flamejar.
- plein de flamme apassionat -ada (o inflamat -ada).
-
retour de flamme
mecànica
retorn de flama.
- figuradament rebot (o retop, o cop de bumerang).
- represa f (o revifalla f).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç