Pronúncia: flɑ̃
-
masculí
- anatomia llom, flanc, ronyonada f fam.
- anatomia i zoologia llom, illada f, ronyonada f.
- [côté] costat. Il était couché sur le flanc, estava ajagut de costat. Le flanc d’un vase, el costat d’un gerro.
- marina, marítim flanc, costat.
-
ciències militars [d’une armée]
flanc, ala f, costanera f, costat.
• [côté d’un bastion] flanc. - geografia falda f, baldana f, faldar, galter, galtera f.
- [ventre maternel] entranyes f pl, si.
- heràldica flanc.
- à flanc de a la falda de (o a mig vessant de). Le chemin commence à flanc de colline, el camí comença a mig turó.
- battre des flancs [un animal] estar rebentat -ada.
-
être sur le flanc
estar al llit.
• figuradament estar aixafat -ada (o esllomat -ada, o rebentat -ada). - flanc à flanc marina, marítim bord contra bord.
- mettre sur le flanc rebentar (o extenuar).
-
prêter le flanc
ciències militars
exposar el flanc [als atacs de l’enemic].
• figuradament donar peu(o exposar-se massa). Il a prêté le flanc à la critique, s’ha exposat massa a la crítica. -
se battre les flancs
figuradament
fer escarafalls (o fer molt de soroll per res).
- tirer au flanc familiarment esquitllar-se (o escapolir-se, o esmunyir-se, o fer el desentès, o fer l’orni).
- mandrejar (o fer el gos, o fer el la dropo -a, o dropejar).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç