Pronúncia: flɑ̃ke
-
verb transitiu
- construcció voltar.
- pròpiament ciències militars flanquejar.
- familiarment ventar, clavar, endinyar.
- [qqch] tirar, rebotre.
- [une maladie, etc] encomanar.
- flanquer la frousse à qqn fer por (o fer venir cangueli) a algú.
- flanquer par terre qqch espatllar (o fer fracassar) [alguna cosa]. verb pronominal
- se flanquer par terre caure.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç