flatter

Pronúncia: flate
    verb transitiu
  1. amanyagar, amoixar, acariciar.
  2. [les sens] afalagar. Un mets qui flatte le palais, una menja que afalaga el paladar.
  3. [louer excessivement] afalagar, adular, ensabonar fam, raspallar fam.
  4. [plaire] afalagar, complaure, plaure, satisfer. Cette distinction me flatte, aquesta distinció m’afalaga.
  5. [avantager, embellir] afavorir, embellir, emboniquir. Cette coiffure vous flatte, aquest pentinat us afavoreix. Un portrait flatté, un retrat embellit.
  6. [encourager] afalagar, estimular, afavorir. Flatter les passions, les manies, afalagar les passions, les manies.
  7. antigament [tromper] entabanar, ensarronar, enganyar.
  8. literàriament [qqn de qqch] fer cobejar, acariciar, alimentar. Il y a longtemps qu’on le flatte de cette espérance, fa molt de temps que li fan cobejar aquesta esperança.
  9. être flatté de estar content -a (o sentir-se afalagat -ada) de. Il était très flatté de l’avoir chez lui, estava molt content de tenir-lo a casa.
    10. verb pronominal
  10. [de] vanar-se, vantar-se, gloriejar-se, gloriar-se, vanagloriar-se, prear-se, jactar-se, picar-se fam.
  11. antigament fer-se il·lusions.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç