fléchir

Pronúncia: flɛʃiʀ
    verb transitiu
  1. [courber, plier] doblegar, plegar. Fléchir les jambes, doblegar les cames. Fléchir les bras, plegar els braços.
  2. figuradament [adoucir, attendrir] estovar, entendrir, commoure, flectir lit.
    • [la colère, la rigueur] afluixar, rebaixar, apaivagar.
  3. fléchir le(s) genou(x) doblegar (o flectar) el(s) genoll(s).
    • antigament figuradament doblegar els genolls (o agenollar-se, o rebaixar-se, o humiliar-se).
    4. verb intransitiu
  4. [plier] vinclar-se pron, doblegar-se pron.
  5. tecnologia flectir-se pron.
  6. [un membre] doblegar-se pron, plegar-se pron, fluixejar, fer figa fam. Elle sentait ses jambes fléchir, sentia que les cames li fluixejaven (o li feien figa).
  7. [un prix, etc] baixar.
  8. figuradament [faiblir] flaquejar, cedir, afluixar, amollar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç