forcer

Pronúncia: fɔʀse
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament forçar. Forcer une porte, forçar una porta. Forcer le blocus, forçar el bloqueig. Forcer le destin, la chance, forçar el destí, la sort.
  2. aconseguir, obtenir, guanyar(-se), emportar-se pron, arrabassar, voler aconseguir, voler guanyar. Il a forcé l’admiration de tout le monde, ha aconseguit l’admiració de tothom. Il a forcé le respect de ses subordonnés, s’ha guanyat el respecte dels seus subordinats.
  3. [un cerf, un lièvre] cansar, esgotar.
  4. botànica forçar, accelerar. Cultures forcées, conreus forçats (accelerats).
  5. [fournir un gros effort] forçar-se pron.
  6. forçar, violar.
  7. [un cheval] forçar, rebentar, capolar.
  8. forcer la dose (ou la note) figuradament passar de la ratlla (o exagerar).
  9. forcer la main à qqn forçar algú a.
  10. forcer le pas (ou l’allure) forçar el pas.
  11. forcer sur le sel passar-se amb la sal.
  12. forcer un passage obrir un pas.
    13. verb transitiu indirecte
  13. [à, de] forçar. Ils l’ont forcé à (ou de) sortir, l’han forçat a sortir.
  14. être forcé à (ou de) estar (o veure’s) forçat -ada a.
    15. verb pronominal
  15. fer un esforç, esforçar-se, forçar-se, forçar les coses. Mange, force-toi un peu, menja, fes un petit esforç.
  16. se forcer à esforçar-se (o obligar-se) a.
    17. verb intransitiu
  17. [de, sur] fer força.
  18. jocs d’entreteniment sobrepujar.
  19. forcer de voiles marina, marítim anar a tota vela.
  20. forcer sur les avirons fer força amb els rems (o remar fort).
  21. la brise force la brisa bufa més fort (o amb més força).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç