forfaire

Pronúncia: fɔʀfɛʀ
    verb transitiu indirecte
  1. [à] mancar, faltar. Il a forfait à l’honneur, ha faltat a l’honor.
    2. verb intransitiu
  2. antigament prevaricar, actuar malament.
    3. verb transitiu
  3. forfaire un fief dret i història fer confiscable un feu [a causa d’un forfet].



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç