forger

verb transitiu
1. forjar, fargar.
2. figuradament forjar, imaginar.
   • familiarment empescar-se pron, inventar.
3. c’est en forgeant qu’on devient forgeron l’experiència és la mare de la ciència.
4. forger les fers (ou les chaînes) de qqn esclavitzar.
verb pronominal
5. figuradament inventar-se, empescar-se. Se forger une excuse, inventar-se una excusa .
   • se forger des illusions fer-se il·lusions.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç