fouler

Pronúncia: fule
    verb transitiu
  1. [presser le sol] trepitjar, petjar infr, calcigar.
  2. [presser] maurar, fonyar, aixafar, pitjar, atapeir, afetgegar.
  3. [les draps] batanar, nocar, molinar, fulardar.
  4. [le raisin] trepitjar, follar, fonyar.
  5. [entorse] tòrcer, torçar, revinclar, regirar [un peu, un turmell].
  6. fouler aux pieds trepitjar (o calcigar, o trepollar infr). Elle a foulé aux pieds tout le gazon, ha trepitjat tota la gespa .
    1. figuradament trepitjar (o calcigar, o conculcar lit). Le gouvernement foulait aux pieds les droits des citoyens, el govern trepitjava els drets dels ciutadans.
    2. menysprear (o no respectar, o burlar-se de, o riure’s de). Il foule aux pieds toutes les conventions, no respecta cap convenció.
    7. verb pronominal
  7. tòrcer-se, torçar-se, revinclar-se, regirar-se, espunyir-se.
  8. familiarment cansar-se molt, esllomar-se, matar-se, trencar-se el cap, esfreixurar-se, esfetgegar-se, esdernegar-se infr.
  9. se fouler la rate antigament, figuradament i familiarment esfreixurar-se (o treure el fetge per la boca, o esfetgegar-se, o matar-s’hi, o escarrassar-s’hi).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç