franchir

Pronúncia: fʀɑ̃ʃiʀ
    verb transitiu
  1. saltar, salvar, estrompassar infr. Franchir une barrière, saltar una barrera.
  2. [surmonter un obstacle] travessar, franquejar. Franchir une montagne, travessar una muntanya. Franchir la ligne d’arrivée, le mur du son, travessar la línia d’arribada, la barrera del so.
  3. [aller d’un bout à l’autre] travessar, recórrer. Franchir les océans, travessar els oceans.
  4. figuradament superar, salvar, passar, vèncer. Ils avaient franchi toutes les barrières sociales, havien superat totes les barreres socials. Il a franchi tous les obstacles, ha vençut (salvat) tots els obstacles .
    • travessar, passar, franquejar, ultrapassar. Je ne voulais pas franchir les limites de la raison, no volia ultrapassar pas els límits de la raó.
  5. franchir le pas figuradament fer un cop de cap (o fer un pensament, o decidir-se, o prendre una decisió).
  6. franchir le Rubicon figuradament passar el Rubicó (o cremar les naus).
    • passar a l’acció (o fer un cop de cap).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç