frapper

Pronúncia: fʀape
    verb transitiu
  1. picar, batre, tustar, copejar, colpir.
  2. pegar, batre, picar.
  3. [blesser] ferir.
  4. tecnologia [monnaie] batre, encunyar.
    • [un sceau, etc] estampar.
  5. [refroidir] glaçar.
  6. fer retrunyir.
  7. [tomber sur] tocar, caure damunt, incidir.
  8. economia [d’un impôt, etc] gravar.
  9. marina, marítim amarrar.
  10. figuradament [affliger] colpir.
    1. [un mal, etc] afectar, atènyer.
    2. [saisir] sobtar, impressionar.
    3. [ravager] assolar.
  11. frapper à mort ferir de mort.
  12. frapper d’un coup de poignard clavar (o pegar, o donar) una punyalada.
  13. frapper l’attention figuradament cridar l’atenció.
  14. frapper un coup clavar (o pegar, o donar) un cop.
    15. verb intransitiu
  15. picar, pegar, tustar.
  16. [heures] tocar.
  17. frapper à tocar, topar amb.
    • trucar. . Frapper à la porte, trucar a la porta.
  18. frapper des mains picar de mans.
  19. frapper des pieds picar de peus.
  20. on frappe truquen.
    21. verb pronominal
  21. picar-se, pegar-se, tustar-se, copejar-se.
  22. familiarment neguitejar-se, amoïnar-se, anguniejar-se, passar ànsia, quedar afectat -ada.
  23. sans se frapper familiarment sense amoïnar-se (o tranquil·lament).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç