froid
| -de

Pronúncia: fʀwa -d
    adjectiu
  1. pròpiament i figuradament fred -a. L’air est un peu froid, l’aire és una mica fred. Elle a un caractère froid, té un caràcter fred.
  2. à froid en fred (o fred -a). Battre le fer à froid, picar el ferro (en) fred. Opérer à froid, operar en fred .
    figuradament fredament. Les assassins parlaient à froid de leurs crimes, els assassins parlaven fredament dels seus crims.
  3. garder la tête froid de figuradament tenir el cap fred.
    prendre un adversaire à froid esports agafar un adversari de sorpresa.
  4. viandes froides gastronomia carn sing freda (o embotit m sing).
  5. masculí
  6. fred. Il faisait très froid, feia molt de fred. J’ai froid, tinc fred.
  7. [sensation physique de peur] esgarrifança, angúnia. Il sentait venir le froid du danger, sentia com li venia una esgarrifança de por. Il sentait le froid le saisir jusqu’au cœur, sentia com l’angúnia li arribava al fons del cor.
  8. figuradament [indifférence, manque d’amitié] fredor f. Battre froid à qqn, tractar algú amb fredor.
  9. attraper (ou prendre) froid agafar fred.
  10. coup de froid refredament (o baixada f, o davallada f, o descens) de temperatura.
    • [rhume] refredat.
  11. donner (ou faire) froid dans le dos à qqn fer venir esgarrifances a algú.
  12. être (ou vivre) froid avec qqn haver-se refredat les relacions (o tenir unes relacions fredes, o no fer-se gaire) amb algú.
  13. il fait un froid de canard (ou de loup) familiarment fa un fred que pela (o que gela, o que talla).
  14. jeter un froid dans qqn figuradament caure com un gerro d’aigua freda entre (o a) algú.
    1. ne faire ni chaud ni froid à qqn [qqch] no fer ni fred ni calor a algú.
    2. n’avoir pas froid aux yeux no arronsar-se (o ésser valent -a, o decidit -ida, o tenir pebrots pop, o ous pop, o collons vulg).
  15. pôle de froid física pol de fred (o zero absolut).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç