front

Pronúncia: fʀɔ̃
    masculí
  1. pròpiament i figuradament ciències militars front. Il avait de profondes rides sur le front, tenia unes arrugues profundes al front. Le front d’un bâtiment, el front d’un edifici. Un front de partis, un front de partits.
  2. [météo] front. . Front chaud, froid, front calent, fred.
  3. [dignité, courage] cap.
  4. figuradament [audace, toupet] atreviment, agosarament, gosadia f, descaradura f, barra f fam, galtes f pl fam. Et elle a le front de dire que je l’ai trompée ?, i té la barra de dir que l’he enganyada? .
    antigament [aspect, air, maintien] cara f, posat.
  5. baisser le front figuradament abaixar (o acalar infr) el front.
  6. de front de front (o frontalment). Ils ont attaqué de front l’ennemi, atacaren frontalment l’enemic .
    1. [sur la même ligne] de costat (o costat per costat, o de tronc). Le chemin ne permettait pas le passage de deux chevaux de front, el camí no permetia el pas de dos cavalls de costat.
    2. [en même temps] alhora (o al mateix temps). Elle fait marcher de front toutes ces affaires, porta tots aquests assumptes alhora.
    3. figuradament de cara. Elles ont abordé de front le problème, han abordat el problema de cara.
  7. front de mer passeig de mar.
  8. front de refus à front contra. On a constitué un front de refus au racisme, s’ha constituït un front contra el racisme.
  9. marcher le front haut anar amb el cap alt.
  10. relever le front pròpiament i figuradament aixecar (o alçar) el cap. Le peuple opprimé commençait à relever le front, el poble oprimit començava a alçar el cap.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç