frotter

Pronúncia: fʀɔte
    verb transitiu
  1. fregar. Frotter la table avec un chiffon, fregar la taula amb un drap. Frotter le linge, fregar la roba. Frotter les cuivres, fregar l’aram.
  2. fregar, rascar. Frotter une allumette, fregar un llumí.
  3. fregar, friccionar. Frotter qqn pour le réchauffer, fregar algú per a escalfar-lo.
  4. fregar, untar, sucar. Frotter de beurre, untar amb mantega. Frotter d’ail, fregar amb all. Frotter d’huile, sucar amb oli.
  5. [le parquet] encerar, polir.
  6. art [peinture] aplicar una veladura.
  7. antigament atonyinar, estomacar, estovar.
    • figuradament tenir un vernís (o una lleugera idea).
  8. figuradament i literàriament posar en contacte.
  9. frotter ses mains fregar-se les mans.
    10. verb intransitiu
  10. fregar. Le tiroir frotte, el calaix frega.
    11. verb pronominal
  11. fregar-se. Se frotter les yeux, fregar-se els ulls.
  12. untar-se. Se frotter d’huile solaire, untar-se d’oli solar.
  13. figuradament aprendre nocions. Se frotter de grec, aprendre nocions de grec .
    1. [à] tenir friccions (o raons) (amb). Il vaut mieux ne pas se frotter à ces gens-là, més val no tenir raons amb aquella gent.
    2. [sur] familiarment [qqn] arrambar algú.
    3. antigament fer-se, tenir tractes.
  14. se frotter les mains figuradament fregar-se les mans.
    1. rentar-se’n les mans.
    2. s’y frotter arriscar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç