Pronúncia: gaɲe
-
verb transitiu
- pròpiament i figuradament guanyar. Il gagne de quoi vivre, guanya per viure. Gagner une épreuve, du poids, du temps, du terrain, guanyar una prova, pes, temps, terreny.
- literàriament [attirer qqn, se rendre qqn favorable] guanyar(-se). Pour gagner la sympathie de qqn, il faut être aimable, per a guanyar-se algú cal ésser amable.
- [atteindre] arribar a, estendre’s pron a, guanyar. Le bateau a gagné le port, el vaixell ha guanyat el (ha arribat al) port.
- [atteindre, toucher] guanyar, assaltar, vèncer, colpir. Elle était gagnée par le doute, el dubte l’assaltava. La faim me gagnait, la fam em guanyava (em vencia).
- [à + inf] guanyar-hi [+ ger, + subj]. Il gagne à être connu, hi guanya essent conegut. Ce vin gagnerait à vieillir, aquest vi hi guanyaria si envellís.
- [de + inf] guanyar-hi [+ ger]. Vous y gagnerez d’être finalement reposé, hi guanyareu d’haver descansat.
- [en] guanyar en. Elle avait gagné en santé, havia guanyat en salut.
- [sur] guanyar en. Il a perdu sur l’épaisseur, mais a gagné sur la largeur, ha perdut en gruix però ha guanyat en amplada.
- avoir cause gagnée dret haver guanyat la causa.
- gagner au change guanyar en el canvi.
- gagner de la place fer lloc (o guanyar espai).
- gagner en aisance situar-se (o acomodar-se).
- gagner qqn de vitesse guanyar algú per cames [passar al davant a algú].
- gagner gros (ou des mille et des cents) guanyar molts diners.
- gagner haut la main guanyar per molt de marge (o sobradament).
- gagner le large marina, marítim emmarar-se (o anar mar endins) [una embarcació].
- gagner sa croûte (ou son bifteck) familiarment guanyar-se les mongetes (o les garrofes).
- gagner sa vie guanyar-se (o basquejar-se infr) la vida.
- gagner son pain à la sueur de son front guanyar-se el pa amb la suor del seu front.
- il (elle) gagne bien familiarment es guanya bé la vida.
- j’ai gagné ma journée irònicament ja he fet el jornal. verb intransitiu
- guanyar, vèncer.
- estendre’s pron, propagar-se pron. L’incendie gagne, l’incendi es propaga (s’estén).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç