ganter

Pronúncia: gɑ̃te
    verb transitiu
  1. enguantar.
  2. ces gants me gantent bien (mal) aquests guants m’estan bé (malament).
  3. cela me gante figuradament i familiarment això em va bé.
    4. verb intransitiu
  4. ganter du huit fer servir el (número) vuit (de guant).
    5. verb pronominal
  5. enguantar-se, posar-se (portar) guants.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç