Pronúncia: gaʀ
-
femení
- estació. Gare de voyageurs, de marchandises, estació de viatgers, de mercaderies.
- à la gare ! figuradament i familiarment ves a passeig (o ves a pastar fang, o a fer punyetes, o a fer la mà)!
- de gare familiarment de quiosc d’estació. Un roman de gare, una novel·la de quiosc d’estació (una novel·leta entretinguda).
- en gare a l’estació. Le train entrait en gare, el tren entrava a l’estació.
- gare aérienne aeroport m.
- gare de fret estació de noliejament.
- gare de triage estació de classificació.
- gare maritime estació marítima.
- gare routière (ou des autocars) estació d’autobusos (o d’autocars).
- gare terminus (estació) terminal. interjecció
- atenció!, compte!, ull viu!
- crier gare avisar del perill.
-
sans crier gare
sense avisar (o sense haver dit ni ase ni bèstia).
• de cop sobte (o de cop descuit, o de cop i volta, o sobtadament). -
gare à...!
compte (o alerta) amb...!
Gare à la peinture !, compte amb la pintura! .
• pobre -a de...! Gare au premier qui parlera !, pobre del primer que parli! Gare à toi !, pobre de tu (o te’n guardaràs bé prou)! - gare à la casse ! compte amb no trencar res!
- gare à tes fesses ! que et natjaré (o que et faré pam-pam al cul)!
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç