garer

Pronúncia: gaʀe
    verb transitiu
  1. [mettre à l’abri] desar.
  2. aparcar, estacionar. Où a-t-elle garé sa voiture ?, on ha aparcat el cotxe?
  3. deixar. Garer un train sur une voie de garage, deixar un tren en una via morta.
  4. garer de guardar de (o protegir de).
    5. verb pronominal
  5. guardar-se.
  6. aparcar intr. Les voitures s’étaient garées sur le trottoir, els cotxes havien aparcat a la vorera.
  7. se garer de protegir-se de (o guardar-se de, o mantenir-se fora de l’abast de, o del pas de, o del camí de, o apartar-se, o evitar, o esquivar). Il se garait des coups, esquivava els cops.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç