Pronúncia: gɑte
-
verb transitiu
- [mettre en mauvais état] fer malbé, malmetre, avariar. La grêle a gâté ces fruits, la calamarsa ha fet malbé aquesta fruita.
- [une dent] corcar. Une vieille dent gâtée, una dentota corcada.
-
literàriament [priver de ses qualités]
espatllar, fer malbé.
Les lunettes gâtaient son visage, les ulleres li espatllaven la cara .
• [de ses avantages] espatllar, rebentar. Sa maladie a gâté nos vacances, la seva malaltia ens ha espatllat (rebentat) les vacances. -
figuradament
aviciar, malacostumar, consentir.
J’ai trop gâté mes filles, he aviciat massa les meves filles .
• omplir d’atencions (de regals), tractar bé, agombolar lit, gomboldar lit. Son grand-père l’a gâtée pour Noël, el seu avi l’ha omplerta de regals per Nadal. La vie ne l’a pas gâté, la vida no l’ha tractat bé. - ce qui ne gâte rien familiarment que no fa mal (o nosa), o que no és sobrer.
- gâter le métier antigament rebentar els preus.
- n’être pas gâté par la nature irònicament no estar gaire ben dotat -ada (o no ésser gaire afavorit -ida per la mare natura). verb pronominal
- fer-se malbé.
- [se détériorer] espatllar-se, tenir mala cara. Le temps se gâtait, el temps s’espatllava.
- botànica boixar-se.
- familiarment [tourner mal] espatllar-se, embolicar-se, tenir mala cara. Cela va se gâter, la cosa s’embolica.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç