gâter

Pronúncia: gɑte
    verb transitiu
  1. [mettre en mauvais état] fer malbé, malmetre, avariar. La grêle a gâté ces fruits, la calamarsa ha fet malbé aquesta fruita.
  2. [une dent] corcar. Une vieille dent gâtée, una dentota corcada.
  3. literàriament [priver de ses qualités] espatllar, fer malbé. Les lunettes gâtaient son visage, les ulleres li espatllaven la cara .
    • [de ses avantages] espatllar, rebentar. Sa maladie a gâté nos vacances, la seva malaltia ens ha espatllat (rebentat) les vacances.
  4. figuradament aviciar, malacostumar, consentir. J’ai trop gâté mes filles, he aviciat massa les meves filles .
    • omplir d’atencions (de regals), tractar bé, agombolar lit, gomboldar lit. Son grand-père l’a gâtée pour Noël, el seu avi l’ha omplerta de regals per Nadal. La vie ne l’a pas gâté, la vida no l’ha tractat bé.
  5. ce qui ne gâte rien familiarment que no fa mal (o nosa), o que no és sobrer.
  6. gâter le métier antigament rebentar els preus.
  7. n’être pas gâté par la nature irònicament no estar gaire ben dotat -ada (o no ésser gaire afavorit -ida per la mare natura).
  8. verb pronominal
  9. fer-se malbé.
  10. [se détériorer] espatllar-se, tenir mala cara. Le temps se gâtait, el temps s’espatllava.
  11. botànica boixar-se.
  12. familiarment [tourner mal] espatllar-se, embolicar-se, tenir mala cara. Cela va se gâter, la cosa s’embolica.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç