Pronúncia: ʒ(ə)le
-
verb transitiu
- glaçar, gelar, congelar. Les nuits trop froides gèlent les bourgeons, les nits massa fredes glacen (cremen) els botons.
- [faire souffrir du froid] deixar glaçat -ada (gelat -ada, congelat -ada). Ce vent-là me gelait, aquell vent em deixava congelada.
-
figuradament
congelar.
Geler les prix, les salaires, congelar els preus, els salaris .
• [glacer, paralyser] gelar, glaçar, deixar glaçat -ada. Cette nouvelle a gelé tout le monde, aquella notícia va gelar (va deixar glaçat) tothom. - se les geler familiarment estar mort -a de fred. verb intransitiu
- glaçar-se pron, gelar-se pron, congelar-se pron. Ici la mer gèle toutes les années, aquí el mar es glaça cada any.
- [impersonnel] gelar, fer molt de fred, fer un fred que pela fam. Ferme la fenêtre, on gèle ici !, tanca la finestra, fa un fred que pela!
- [une personne] estar mort -a (pelat -ada) de fred, estar congelat -ada, estar congelant-se. Vite, je gèle, de pressa, m’estic pelant de fred (m’estic congelant).
- jocs d’entreteniment [devinettes] (estar) fred, gelat. Tu gèles !, fred fred! (gelat gelat!) verb impersonal
- glaçar. Il a gelé hier, ahir va glaçar.
- il gèle à pierre fendre fa un fred que pela. verb pronominal
- quedar-se glaçat -ada (gelat -ada, congelat -ada).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç