gonfler

Pronúncia: gɔ̃fle
    verb transitiu
  1. inflar. Gonfler un ballon, un pneu, inflar una pilota, un pneumàtic. Les pluies ont gonflé le fleuve, les pluges han inflat el riu.
  2. figuradament [remplir à l’excès] omplir. Elle a le cœur gonflé d’espoir, té el cor omplert (ple) d’esperança.
  3. [augmenter la puissance, etc] augmentar.
  4. figuradament inflar. Gonfler une nouvelle, les prix, inflar una notícia, els preus.
  5. être gonflé -ée familiarment ésser atrevit -ida (o agosarat -ada).
    • tenir barra (o galtes, o penques, o collons vulg). Il est gonflé de partir sans payer, té collons de marxar sense pagar.
  6. être gonflé -ée à bloc estar molt animat -ada (o molt optimista).
  7. les gonfler à qqn popularment tocar els collons a vulg (o emprenyar) algú. Tu me les gonfles avec tes mensonges !, m’emprenyes amb les teves mentides!
    8. verb intransitiu
  8. inflar-se pron, bufar-se pron. Après le match, ses pieds ont gonflé, després del partit se li van inflar els peus.
    9. verb pronominal
  9. inflar-se.
  10. figuradament inflar-se, bufar-se, estufar-se. Se gonfler d’orgueil, estufar-se d’orgull.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç