gorger

Pronúncia: gɔʀʒe
    verb transitiu
  1. empatxar, afartar. Ils ont gorgé mon fils de friandises, han empatxat el meu fill de dolços.
  2. [les volailles] engargullar, engargamellar, encebar.
  3. gorgé -ée de [rempli jusqu’à gonfler de] ple plena de (o reblert -a de, o curull -a de, o desbordant). Les champs étaient gorgés de soleil, els camps estaven plens de sol .
    1. figuradament ple plena a vessar (o omplert -a, o curull -a, o desbordant, o pletòric -a). J’avais la tête gorgée d’idées bizarres, tenia el cap ple a vessar (curull) d’idees estranyes.
    2. [d’eau] totalment inundat -ada (o totalment negat -ada, o curull -a d’aigua).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç