Pronúncia: gɔʀʒe
-
verb transitiu
- empatxar, afartar. Ils ont gorgé mon fils de friandises, han empatxat el meu fill de dolços.
- [les volailles] engargullar, engargamellar, encebar.
-
gorgé -ée de
[rempli jusqu’à gonfler de]
ple plena de (o reblert -a de, o curull -a de, o desbordant).
Les champs étaient gorgés de soleil, els camps estaven plens de sol .
- figuradament ple plena a vessar (o omplert -a, o curull -a, o desbordant, o pletòric -a). J’avais la tête gorgée d’idées bizarres, tenia el cap ple a vessar (curull) d’idees estranyes.
- [d’eau] totalment inundat -ada (o totalment negat -ada, o curull -a d’aigua).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç