Pronúncia: gʀɛ̃
-
masculí
- gra. Le grain du blé, el gra del blat. Un grain de riz, de café, un gra d’arròs, de cafè.
- [aliment pour les oiseaux, etc] grana f, gra.
- [petit objet arrondi] gra. Les grains d’un chapelet, els grans d’un rosari. Un grain de poussière, un gra de pols.
- [aspect d’une surface grenue] gra. Le grain d’une étoffe, el gra d’un teixit.
- figuradament [très petite quantité] bri, mica f, gota f, pèl. Elle n’avait pas un grain de bon sens, no tenia ni un bri (mica, ni gota) de seny.
- marina, marítim [vent orageux] gropada f, torbonada f.
- [averse] xàfec, ruixat, gotellada f, ramada f reg, xarbot, xarrabascat infr.
- assemblage à grain d’orge tecnologia acoblament en gra d’ordi.
- avoir un grain (de folie) estar un pèl boig (o faltar-li a algú un bull, o no ésser-hi tot, o estar tocat del bolet, o no estar gaire bé del terrat, o de la barretina).
- grain de beauté piga f.
-
grain de poudre
gra de pols.
• figuradament drap de llana atapeït. - grains de contact automòbil, automobilisme platins.
- les grains els cereals (o el gra sing).
- mettre (ou mêler) son grain de sel figuradament ficar-hi cullerada.
- poulet de grain pollastre de pagès.
- un grain de grêle una pedra f [de calamarsa].
- veiller au grain estar a l’aguait (o vigilar, o estar alerta).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç