gré

Pronúncia: gʀe

masculí

grat, voler, gust. Tu peux venir le matin ou le soir, à ton gré, pots venir el matí o a la tarda, al teu grat.
à mon gré pel meu gust (o a parer meu). C’est mieux ça, à mon gré, és millor això, pel meu gust.
au gré de al gust (o al grat) de. Tout était allé au gré de mes désirs, tot havia anat al gust dels meus desigs (o tot havia anat cor què vols cor què desitges) .
1. a parer de.
2. figuradament a mercè de. Le bateau flottait au gré des flots, el vaixell surava a mercè de les aigües (de les ones).
avoir (ou prendre) en gré prendre en grat lit (o convenir, o plaure, o abellir lit, o haver grat lit, o donar-se grat lit, o complaure’s).
bon gré mal gré tant sí com no (o vulgues no vulgues, o vulgues que no, o tant si vols com si no vols).
contre le gré de contra la voluntat (o contra el voler, o sense el consentiment) de.
de bon (ou de son plein) gré de (bon) grat (o ben de grat). Il faut obéir de bon gré, cal obeir de bon grat. J’étais venu de mon plein gré, havia vingut ben de grat.
de gré à gré de comú acord.
de gré ou de force de grat o per força. Tu vas le faire de gré ou de force, ho faràs de grat o per força.
savoir (bon) gré à qqn infreqüent estar (molt) agraït -ïda a algú (o donar gràcies a algú, o estar content -a, o satisfet -a d’algú).
• savoir mauvais gré à qqn estar descontent -a (o no estar gaire satisfet -a) d’algú.

Enciclopèdia