grimper

Pronúncia: gʀɛ̃pe
    verb intransitiu
  1. enfilar-se pron. Les singes grimpent aux arbres, els micos s’enfilen als arbres. Le lierre avait grimpé au hêtre, l’heura s’havia enfilat pel faig.
  2. [monter péniblement] pujar, ascendir.
  3. [monter sur un objet] pujar, enfilar-se pron. Elle grimpa sur une chaise, va pujar dalt d’una cadira.
  4. [un chemin] pujar, enfilar-se pron. Cette route grimpe dur, aquesta carretera puja molt (de valent, s’enfila de valent).
  5. [les prix, etc] pujar, enfilar-se pron. Les prix ont grimpé, els preus no han parat de pujar (s’han enfilat molt i molt).
  6. esports [marcher en s’aidant des mains, mais sans escalader] grimpar.
  7. grimper aux rideaux figuradament i familiarment estar excitadíssim -a.
    • [de plaisir] estar al setè cel (o embogir de plaer).
    8. verb transitiu
  8. pujar. Il grimpa l’escalier en un clin d’œil, va pujar l’escala en un tres i no res.
    9. masculí
  9. esports exercici d’enfilar-se per una corda.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç