gronder

Pronúncia: gʀɔ̃de
    verb intransitiu
  1. [un animal] grunyir, roncar.
  2. [la tempête, la mer] grunyir, bramar, roncar.
  3. [la tonnerre, un canon] retrunyir.
  4. literàriament [une personne] rondinar, remugar, grunyir, reganyar, botzinar. Elle grondait entre ses dents, remugava (entre dents).
  5. figuradament [être menaçant] covar, estar covant-se, bullir, fer-se amenaçador -a, estar en ebullició, estar a punt d’esclatar. La colère grondait, la ràbia bullia (estava a punt d’esclatar). La révolte gronde, la revolta s’està covant (està a punt d’esclatar). Les passions grondent toujours, les passions sempre estan en ebullició.
    6. verb transitiu
  6. [réprimander] renyar. Si tu prends la voiture, tu te feras gronder, si agafes el cotxe, ja veuràs com et renyaran.
  7. familiarment estirar les orelles, renyar. Je devrais vous gronder de m’avoir fait un cadeau si cher, us hauré d’estirar les orelles per haver-me fet un regal tan car.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç