grossier
| -ière

Pronúncia: gʀosje -jɛʀ
    adjectiu
  1. [rudimentaire] groller -a, rústec -ega, bast -a, tosc -a. Un vêtement grossier, un vestit rústec. Un instrument grossier, un instrument rústec (tosc). Un travail grossier, una feina grollera (rústega). Une étoffe grossière, una roba basta (rústega).
  2. [peu poli] groller -a, grosser -a, mal educat -ada. Des gens grossiers, gent grollera (mal educada). Un mot grossier, una paraula grollera (una paraulota). Des propos grossiers, paraules grolleres (grolleries, paraulotes). Un grossier personnage, un personatge groller (un mal educat, o un pocavergonya).
  3. [maladroit, imprécis] groller -a, grosser -a, maldestre -a, imprecís -isa, poc elaborat -ada. Une grossière imitation, una imitació grollera. Une solution grossière, una solució grossera (poc elaborada).
  4. [qui manque de finesse, de grâce] rude, tosc -a, rústec -ega, grosser -a. Un visage grossier, un rostre tosc (rústec).
  5. [peu subtil] gruixut -uda, gros -ossa, grosser -a, cras crassa, poc fi fina. Une erreur grossière, un error gruixut (cras). Une ruse grossière, una astúcia grossera (poc fina). Un mensonge grossier, una mentida grossera (gruixuda).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç