Pronúncia: gʀujɑ̃ -ɑ̃t
-
adjectiu
- formiguejant, ple plena. L’oreiller était grouillant de vermine, el coixí era ple de cuques (de paràsits).
- formiguejant (de), desbordant (de), renouer -a, bulliciós -osa. Une foule grouillante, una gentada formiguejant (bulliciosa, renouera). Une place grouillante de monde, una plaça desbordant de gent.
- desbordant (curull -a, ple plena) de gent. On a passé devant des salles grouillantes, hem passat per davant de sales desbordants de gent.
- être grouillant de ésser un formiguer (o formiguejar) de. Les ruines étaient grouillantes de touristes, les ruïnes eren un formiguer (formiguejaven) de turistes.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç