grouiller

Pronúncia: gʀuje
    verb intransitiu
  1. [les fourmis, les vers] formiguejar.
  2. [dans] [fourmiller] formiguejar, inundar, pul·lular, bullir. La foule grouille dans les rues, la gentada formigueja (pul·lula, bull) pels carrers (inunda els carrers).
  3. [de] [être plein] ésser un formiguer, estar curull -a, estar ple plena a vessar, desbordar, sobreeixir. Le boulevard grouillait de monde, el passeig era un formiguer (estava ple a vessar) de gent. La place grouillait, la plaça estava plena a vessar. Ça grouillait, (allò) era un formiguer.
  4. [remuer] fer renou, bellugar-se pron, agitar-se pron. Les enfants grouillaient dans la salle, els infants feien renou per la sala .
    • infreqüent [en travaillant] bellugar-se pron, afanyar-se pron, atrafegar-se pron.
    5. verb pronominal
  5. familiarment afanyar-se, espavilar-se, bellugar-se. Grouille-toi !, afanya’t (espavila’t, o belluga’t)!
  6. bellugar-se, moure’s. Qu’est-ce que tu fais ? Tu ne te grouilles pas ?, què fas que no et bellugues?

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç