guérir

Pronúncia: geʀiʀ
    verb transitiu
  1. guarir, curar, sanar lit. Les médecins m’ont guéri, els metges m’han guarit.
  2. guérir de [consoler de] consolar de (o conhortar de lit). Personne ne pouvait la guérir de son malheur, ningú no la podia consolar de la seva desgràcia .
    • literàriament [être débarrassé de] guarir de.
    3. verb intransitiu
  3. pròpiament i figuradament [se rétablir] guarir-se pron, curar-se pron, refer-se pron, restablir-se pron, guarir lit. Elle va bientôt guérir, es curarà (es refarà) aviat.
    4. verb pronominal
  4. guarir-se, curar-se.
  5. figuradament [se corriger] guarir-se, curar-se, corregir-se, esmenar-se, deslliurar-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç