habitude

Pronúncia: abityd
    femení
  1. costum m, habitud, avés m infr. Il avait pris de mauvaises habitudes, havia agafat mals costums. Elle devait changer d’habitudes (ses habitudes), havia de canviar de costums (havia de canviar els (seus) costums).
  2. [practique] pràctica, experiència. C’est l’habitude du métier, és la pràctica de l’ofici.
  3. avoir l’habitude de acostumar a (o soler, o tenir el costum de). Je n’ai pas l’habitude de parler trop, no acostumo a (no tinc el costum, o no solc) parlar massa .
    • estar acostumat -ada a (o tenir pràctica en, o tenir experiència de/amb). Tu n’es pas fatigué ? — j’ai l’habitude, no et canses, tu? —ja hi estic acostumat. Elle a une grande habitude de la scène, té una gran experiència de l’escena.
  4. avoir pour habitude de tenir per costum de. Il avait pour habitude de rentrer tard, tenia per costum de retirar tard.
  5. cela n’est pas son (ou dans ses) habitude(s) no té costum de fer-ho (o no entra en els seus costums).
  6. comme à son habitude com és el seu costum (o com té costum de fer).
  7. comme d’habitude com sempre (o com de costum, o com d’habitud, o com és habitual). Comme d’habitude il est pressé, té pressa com sempre (com de costum).
  8. d’habitude de costum (o d’habitud). Le café était meilleur que d’habitude, el cafè era més bo que de costum (d’habitud) .
    • habitualment (o correntment, o d’ordinari). Elle venait d’habitude le jeudi, venia habitualment (solia venir) els dijous.
  9. la force de l’habitude la força del costum.
  10. par habitude per costum.
  11. par habitude professionnelle per deformació professional.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç