Pronúncia: ˈɛn
-
femení
- pròpiament i figuradament odi m, avorrició lit, avorriment m lit, aversió lit. Il éprouvait une haine jurée pour son cousin, sentia un odi immens (una gran avorrició, una gran aversió) envers el seu cosí.
- avoir la haine familiarment tenir l’odi al cor (o estar ple d’odi). Il n’aime personne, il a la haine, no estima ningú, està ple d’odi.
- en (ou par) haine de per odi de. Ils se sont révoltés en haine des occupants, es revoltaren per odi als ocupants.
- prendre en haine [qqn, qqch] agafar odi a (o odiar).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç