haleine

Pronúncia: alɛn
    femení
  1. alè m. Il a mauvaise haleine, té (fa) mal alè.
  2. [souffle] alè m, respiració, hàlit m lit, buf m, aflat m infr. Elle respirait d’une haleine égale, tenia una respiració regular (respirava amb regularitat).
  3. literàriament [vent] alè, ventijol m, oreig m, brisa.
  4. à perdre (ou à perte d’) haleine fins al final (o fins l’esgotament, o fins a l’últim esforç, o fins no poder més).
  5. de longue haleine figuradament [travail, projet] important (o considerable, o de consideració, o d’envergadura, o de gran abast, o ambiciós -osa).
  6. d’une (seule) haleine (ou tout d’une haleine) d’un alè (o sense respirar).
    • d’una tirada (o seguit -ida, o de carrera).
  7. en haleine enjòlit (o en suspens).
    • en forma (o en bones condicions).
  8. être hors d’haleine estar sense alè (o esgotat -ada).
    • figuradament estar al límit (de les forces).
  9. perdre haleine perdre l’alè.
  10. reprendre haleine reprendre l’alè (o fer un alè).
  11. retenir son haleine aguantar-se l’alè (o la respiració).
  12. tenir qqn en haleine figuradament tenir algú en suspens (o enjòlit lit).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç