herbe

femení
1. botànica herba.
2. familiarment [haschisch] herba.
3. couper (ou faucher) l’herbe sous le pied figuradament [à qqn] segar-li l’herba sota els peus.
   • passar-li la mà per la cara.
4. déjeuner sur l’herbe menjar en un prat (o pícnic, o forada f, o fontada f).
5. en herbe en herba. Ils ont fauché le blé en herbe, han segat (dallat) el blat en herba .
   • figuradament en potència (o en embrió, o en germen). C’est un médecin en herbe, és una metgessa en potència.
6. faire de l’herbe fer herba.
7. fines herbes fines herbes. Une omelette aux fines herbes, una truita a les fines herbes.
8. herbe à cinq côtes botànica herba de cinc costures (o de cinc nervis).
   1. herbe à coton herba cotonera.
   2. herbe à éternuer cordonet m (o camamilla de muntanya, o aquil·lea).
   3. herbe à jaunir ginestola.
   4. herbe à la coupure fabària (o bàlsam m).
   5. herbe à la gravelle herba prima.
   6. herbe à l’ail allenc m (o al·liària).
   7. herbe à l’araignée lliri m de bosc.
   8. herbe à la rosée herba de la gota.
   9. herbe à la taupe herba de l’ofec (o herba talpera).
   10. herbe à l’esquinancie herba prima.
   11. herbe à l’hirondelle baladre m petit.
   12. herbe à mille trous herba foradada (o pericó m groc, o herba de Sant Joan).
   13. estepa joana.
   14. herbe à Robert herba de Robert (o gerani m pudent).
   15. herbe à tous les maux berbena.
   16. herbe au bitume herba cabruna (o cabruna, o ruda cabruna, o trèvol m pudent).
   17. herbe au charpentier herba de mil fulles (o milfulles, o percala).
   18. herbe au vent pulsatil·la.
   19. ballestera (o ventolera).
   20. herbe aux ânes herba onagraire (o onagre m, o enotera).
   21. herbe aux chats herba gatera.
   22. valeriana.
   23. herbe aux écrouelles setge m.
   24. ruda de ca.
   25. escorpins m pl.
   26. herbe aux écus traspic m.
   27. setins m pl.
   28. lisimàquia.
   29. herbe aux femmes battues gatmaimó m.
   30. herbe aux gueux vidalba (o ridorta, o vidiella blanca, o manxiula, o lligabosc).
   31. herbe aux mites repalassa borda (o blenera).
   32. herbe aux mouches coniza.
   33. herbe aux perles mill m de sol.
   34. herbe aux poux matapoll m (o paparra, o picapoll m).
   35. herbe aux puces herba de les puces (o herba pucera, o matafoc m, o botges pl).
   36. herbe aux tanneurs roldor m.
   37. herbe aux verrues herba d’orenetes (o herba de les berrugues).
   38. lletera (o lleterola, o lleteresa, o mal m d’ulls).
   39. herbe aux vers herba dels leprosos.
   40. herbe d’amour miosotis.
   41. herbe de bison herba de bisó.
   42. herbe de Cuba miloca (o canyota).
   43. herbe de la Saint-Jean herba de Sant Joan.
   44. herbe de la Trinité herba fetgera.
   45. herbe de Saint-Benoît herba de Sant Benet.
   46. herbe de Saint-Christophe herba de Sant Cristòfol.
   47. herbe de Saint-Jacques herba de Sant Jaume.
   48. herbe de Saint-Philippe herba de Sant Felip.
   49. herbe de Saint-Roch herba estranya.
   50. herbe de Sainte-Barbe herba de Santa Bàrbara.
   51. herbe de Sainte-Cunégonde herba de talls.
   52. herbe de Sainte-Sophie herba de Santa Sofia.
   53. herbe des sorcières herba de les encantades.
   54. herbe d’or heliantem m.
   55. herbe dorée herba daurada (o orval m).
   56. herbe du foie herba del fetge (o herba fetgera).
   57. herbe jaune enturió m (o gavarró m, o reseda, o galda).
   58. herbe médicinale herba medicinal (o herba remeiera).
   59. herbe potagère gastronomia hortalissa.
   60. [pour le bouillon] herba per al brou.
9. herbe sacrée botànica berbena.
   1. herbe sans couture llengua de serp (o llança de Crist).
   2. herbes de Provence herbes de Provença.
10. mauvaise herbe mala herba. Enlever (arracher) les mauvaises herbes, treure (arrencar) les (males) herbes .
    • figuradament mala herba (o mala persona, o mala bèstia, o mal parit -ida vulg).
11. mauvaise herbe croît toujours mala herba mai no mor (o mala herba sempre creix).
    • irònicament [à un enfant] sembla que t’hagin regat!
12. pousser comme une mauvaise herbe figuradament [pousser partout, se répandre] créixer com la mala herba.
    • [un enfant] créixer com una esparreguera (o espigar-se).

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç