Pronúncia: ɛʀb
-
femení
- botànica herba.
- familiarment [haschisch] herba.
-
couper (ou faucher) l’herbe sous le pied
figuradament [à qqn]
segar-li l’herba sota els peus.
• passar-li la mà per la cara. - déjeuner sur l’herbe menjar en un prat (o pícnic, o forada f, o fontada f).
-
en herbe
en herba.
Ils ont fauché le blé en herbe, han segat (dallat) el blat en herba .
• figuradament en potència (o en embrió, o en germen). C’est un médecin en herbe, és una metgessa en potència. - faire de l’herbe fer herba.
- fines herbes fines herbes. Une omelette aux fines herbes, una truita a les fines herbes.
-
herbe à cinq côtes
botànica
herba de cinc costures (o de cinc nervis).
- herbe à coton herba cotonera.
- herbe à éternuer cordonet m (o camamilla de muntanya, o aquil·lea).
- herbe à jaunir ginestola.
- herbe à la coupure fabària (o bàlsam m).
- herbe à la gravelle herba prima.
- herbe à l’ail allenc m (o al·liària).
- herbe à l’araignée lliri m de bosc.
- herbe à la rosée herba de la gota.
- herbe à la taupe herba de l’ofec (o herba talpera).
- herbe à l’esquinancie herba prima.
- herbe à l’hirondelle baladre m petit.
- herbe à mille trous herba foradada (o pericó m groc, o herba de Sant Joan).
- estepa joana.
- herbe à Robert herba de Robert (o gerani m pudent).
- herbe à tous les maux berbena.
- herbe au bitume herba cabruna (o cabruna, o ruda cabruna, o trèvol m pudent).
- herbe au charpentier herba de mil fulles (o milfulles, o percala).
- herbe au vent pulsatil·la.
- ballestera (o ventolera).
- herbe aux ânes herba onagraire (o onagre m, o enotera).
- herbe aux chats herba gatera.
- valeriana.
- herbe aux écrouelles setge m.
- ruda de ca.
- escorpins m pl.
- herbe aux écus traspic m.
- setins m pl.
- lisimàquia.
- herbe aux femmes battues gatmaimó m.
- herbe aux gueux vidalba (o ridorta, o vidiella blanca, o manxiula, o lligabosc).
- herbe aux mites repalassa borda (o blenera).
- herbe aux mouches coniza.
- herbe aux perles mill m de sol.
- herbe aux poux matapoll m (o paparra, o picapoll m).
- herbe aux puces herba de les puces (o herba pucera, o matafoc m, o botges pl).
- herbe aux tanneurs roldor m.
- herbe aux verrues herba d’orenetes (o herba de les berrugues).
- lletera (o lleterola, o lleteresa, o mal m d’ulls).
- herbe aux vers herba dels leprosos.
- herbe d’amour miosotis.
- herbe de bison herba de bisó.
- herbe de Cuba miloca (o canyota).
- herbe de la Saint-Jean herba de Sant Joan.
- herbe de la Trinité herba fetgera.
- herbe de Saint-Benoît herba de Sant Benet.
- herbe de Saint-Christophe herba de Sant Cristòfol.
- herbe de Saint-Jacques herba de Sant Jaume.
- herbe de Saint-Philippe herba de Sant Felip.
- herbe de Saint-Roch herba estranya.
- herbe de Sainte-Barbe herba de Santa Bàrbara.
- herbe de Sainte-Cunégonde herba de talls.
- herbe de Sainte-Sophie herba de Santa Sofia.
- herbe des sorcières herba de les encantades.
- herbe d’or heliantem m.
- herbe dorée herba daurada (o orval m).
- herbe du foie herba del fetge (o herba fetgera).
- herbe jaune enturió m (o gavarró m, o reseda, o galda).
- herbe médicinale herba medicinal (o herba remeiera).
- herbe potagère gastronomia hortalissa.
- [pour le bouillon] herba per al brou.
-
herbe sacrée
botànica
berbena.
- herbe sans couture llengua de serp (o llança de Crist).
- herbes de Provence herbes de Provença.
-
mauvaise herbe
mala herba.
Enlever (arracher) les mauvaises herbes, treure (arrencar) les (males) herbes .
• figuradament mala herba (o mala persona, o mala bèstia, o mal parit -ida vulg). -
mauvaise herbe croît toujours
mala herba mai no mor (o mala herba sempre creix).
• irònicament [à un enfant] sembla que t’hagin regat! -
pousser comme une mauvaise herbe
figuradament [pousser partout, se répandre]
créixer com la mala herba.
• [un enfant] créixer com una esparreguera (o espigar-se).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç