heurté
| -ée

Pronúncia: ˈœʀte
    adjectiu
  1. sacsejat -ada, sotragat -ada, aürtat -ada ant.
  2. figuradament contrastat -ada, dur -a, esqueixat -ada, a batzegades. Des tons heurtés, tons contrastats. Un style heurté, un estil contrastat (dur, esqueixat). Cet orateur avait un débit heurté, aquell orador tenia un elocució a batzegades.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç