heurter

Pronúncia: ˈœʀte
    verb transitiu
  1. topar amb, xocar amb, aürtar ant, pegar contra fam. Il a heurté un passant, ha topat amb un vianant. Le camion heurta une voiture, el camió va xocar amb un cotxe.
  2. figuradament xocar amb, topar amb, oposar-se pron a, enfrontar-se pron a, encarar-se pron amb.
    • ferir. Ils heurtaient ses sentiments, ferien els seus sentiments.
  3. heurter de front (ou de plein fouet) topar (o xocar) de ple.
    • encarar-se amb (o enfrontar).
    4. verb pronominal
  4. [à, contre] topar intr, xocar intr. Se heurter à un mur, topar amb una paret.
  5. figuradament topar intr, xocar intr, aürtar intr ant, encontrar-se lit. Leurs caractères et leurs idées se heurtent sans cesse, els seus caràcters i les seves idees topen sense parar .
    • xocar intr, contrastar intr, no lligar.
    6. verb intransitiu
  6. xocar, topar, aürtar ant.
  7. figuradament sobtar, xocar, contrariar, contrariejar. Ma réponse a heurté, la meva resposta va xocar (sobtar).
    8. verb transitiu indirecte
  8. [de] topar, xocar, clavar-se un cop (a). Heurter de la tête, clavar-se un cop al cap.
  9. [à la porte] picar, trucar, tustar.
  10. [contre] antigament topar contra, ensopegar amb. Il heurta contre une marche, ensopegà amb un graó.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç