Pronúncia: istwaʀ
-
femení
- història. Histoire ancienne, història antiga.
- [récit plus ou moins vraisemblable] història, rondalla, contalla, conte m. Une histoire d’amour, una història d’amor.
-
familiarment [argument]
argument m.
Je ne comprends pas l’histoire du film, no comprenc l’argument del film .
- [affaire] història, assumpte m, afer m, embolic m. Elles se sont fourrées dans une sale histoire, s’han embolicat en una història lletja (en un mal assumpte).
- ça c’est une autre histoire això és una altra història (o són figues d’un altre paner).
- c’est toute une histoire és una història llarga.
- d’histoire art històric -a (o d’escenes històriques). Un tableau d’histoire, un quadre històric. Un peintre d’histoire, un pintor d’escenes històriques.
-
en faire toute une histoire
familiarment
trobar pèls fig (o exagerar).
• histoire de per tal de (o només per). Pourquoi tu fais ça ? — histoire de rire, per què ho fas, això? —només per riure. - histoire naturelle biologia història natural.
- histoire sainte religió història sagrada.
- l’histoire événementielle la història descriptiva (o factual).
- pour la petite histoire per (guardar) a l’anecdotari.
- sans histoire familiarment sense problemes (o sense trasbalsos, o sense daltabaixos).
- un homme (une femme) à histoires un -a embolicaire. plural
- familiarment [récit invraisemblable] històries, romanços m, faules, bòfies, boles. Ce sont des histoires !, (tot això) són romanços
- familiarment [ennuis] maldecaps m, embolics m. Pas d’histoires !, no vull embolics!
- [objets] coses. Il avait un tas d’histoires dans la valise, tenia un munt de coses a la maleta.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç