Pronúncia: ɔnɛt
-
adjectiu
- [probe] honrat -ada. Ce sont d’honnêtes gens, són gent honrada.
- [vertueux] honest -a, decent. Une conduite honnête, una conducta honesta.
- [sans fraude] natural, sense trampa.
- [sincère] honest -a, franc -a. Pour être honnêtes, il faut reconnaître qu’elle a raison, si hem de ser honestos (francs) hem de reconèixer que ella té raó.
- [convenable, satisfaisant] raonable, satisfactori -òria, passable, honest -a infr. Des prix honnêtes, preus raonables. Des résultats honnêtes, resultats satisfactoris. Un repas honnête, un àpat raonable (passable, acceptable).
- un honnête homme antigament un home de bé. masculí
- honest, les coses f pl honestes. Préférer l’honnête à l’utile, preferir l’honest a l’útil.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç