honnête

Pronúncia: ɔnɛt
    adjectiu
  1. [probe] honrat -ada. Ce sont d’honnêtes gens, són gent honrada.
  2. [vertueux] honest -a, decent. Une conduite honnête, una conducta honesta.
  3. [sans fraude] natural, sense trampa.
  4. [sincère] honest -a, franc -a. Pour être honnêtes, il faut reconnaître qu’elle a raison, si hem de ser honestos (francs) hem de reconèixer que ella té raó.
  5. [convenable, satisfaisant] raonable, satisfactori -òria, passable, honest -a infr. Des prix honnêtes, preus raonables. Des résultats honnêtes, resultats satisfactoris. Un repas honnête, un àpat raonable (passable, acceptable).
  6. un honnête homme antigament un home de bé.
  7. masculí
  8. honest, les coses f pl honestes. Préférer l’honnête à l’utile, preferir l’honest a l’útil.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç