Pronúncia: ˈɔ̃t
-
femení
- vergonya. Avoir honte, tenir vergonya. Mourir de honte, morir de vergonya.
- [déshonneur] vergonya. Tu es la honte de ta famille, ets la vergonya de la família.
- avoir honte de qqch fer vergonya (o donar-se vergonya, o avergonyir-se d’) alguna cosa. Il a honte de sa conduite, li fa vergonya (s’avergonyeix de) la seva conducta. Tu devrais avoir honte !, te n’hauries d’avergonyir (t’hauria de fer vergonya, o t’hauria de caure la cara de vergonya)!
- avoir honte de qqn avergonyir-se d’algú.
- avoir toute honte bue literàriament haver perdut (o no restar-li gota de, o haver acabat) la vergonya.
- courte honte antigament fracàs m (o avergonyiment m, o humiliació).
- être (ou faire) la honte de ésser la vergonya (o l’oprobi m) de. Tu fais la honte de ta famille, ets la vergonya de la família.
- faire honte à qqn confondre (o avergonyir) algú.
- faire mille hontes deixar com un drap brut.
- fausse (ou mauvaise) honte reserva (o discreció, o mirament m, o respectes m pl humans).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç