hurler

Pronúncia: ˈyʀle
    verb intransitiu
  1. [le chien, le loup] udolar, ulular, ganyolar infr.
  2. figuradament xisclar, esgaripar, udolar, aücar infr. Il hurla de douleur, xisclà de dolor.
  3. [les éléments] udolar, bramar, braolar, bramular.
  4. [un mécanisme] grinyolar. Les freins hurlent, els frens grinyolen.
  5. familiarment [parler ou chanter très fort] bramar.
    1. [crier trop] bramar, cridar, baladrejar. Ne hurle pas, je ne suis pas sourd, no bramis que no soc sord.
    2. estar massa fort -a. La radio hurle, baisse le son, la ràdio està massa forta, abaixa el so.
  6. figuradament [détonner] desentonar, contrastar, no lligar.
  7. hurler avec les loups figuradament ballar al so que toquen (o segons el so).
  8. hurler de rire familiarment riure estrepitosament.
    9. verb transitiu
  9. bramar, cridar, esgaripar. Hurler sa douleur, cridar de dolor.
  10. [des injures, des menaces] llançar.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç