Pronúncia: imaʒine
-
verb transitiu
- [représenter dans l’esprit] imaginar.
- imaginar-se pron. Je l’imagine très heureux, me l’imagino molt feliç.
- [inventer] imaginar, inventar, empescar-se pron fam.
- [de + inf] idear, imaginar, concebre.
- [que] imaginar-se pron, suposar. J’imagine qu’il a voulu m’aider, m’imagino que ha volgut ajudar-me. verb pronominal
- [se représenter soi-même] imaginar-se. Elle s’imaginait à quarante ans, s’imaginava als quaranta anys.
- [se figurer] imaginar-se, afigurar-se. Imagine-toi un monde sans violence, imagina’t un món sense violència.
- [croire à tort] imaginar-se. Elle s’était imaginé qu’elle gagnerait, s’havia imaginat que guanyaria.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç