imposer

Pronúncia: ɛ̃poze
    verb transitiu
  1. imposar. Elle voulait imposer sa volonté, volia imposar la seva voluntat. Imposer une contribution, imposar una contribució.
  2. economia gravar. Imposer une marchandise, gravar una mercaderia.
  3. arts gràfiques [une feuille] imposar.
  4. imposer les mains cristianisme imposar les mans.
    5. verb transitiu indirecte
  5. [à] antigament abusar (de).
  6. (ou en imposer) [à qqn] infondre (o fer, o inspirar) respecte a algú (o impressionar algú).
    7. verb pronominal
  7. imposar-se. Elle s’était imposée de se lever très tôt, s’havia imposat de llevar-se molt d’hora.
  8. familiarment quedar bé, ésser ben considerat -ada.
  9. ça ne s’impose pas familiarment no és obligatori (o no cal).
  10. il (elle) s’impose [à un poste] és el la més qualificat -ada.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç