Pronúncia: ɛ̃kapabl
-
adjectiu
- incapaç. Elle est incapable de mentir, és incapaç de mentir. Je suis incapable d’amour, soc incapaç d’amor.
- [en construction absolue] inútil, inepte -a. C’est un homme incapable, és un home inútil (inepte).
- dret incapacitat -ada. Des majeurs incapables, majors incapacitats. masculí i femení
- inútil, inepte -a. Bande d’incapables !, colla d’inútils!
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç