incliner

Pronúncia: ɛ̃kline
    verb transitiu
  1. inclinar.
  2. [pencher d’un côté, légèrement] decantar, inclinar. Il faut incliner le verre pour verser la bière, cal decantar el got per a abocar la cervesa.
  3. figuradament [rendre enclin à, pousser à] inclinar a, decantar cap a. Tout m’inclinait à penser qu’elle avait raison, tot m’inclinava a pensar que ella tenia raó .
    literàriament [influencer] fer decantar, modificar. Je ne peux pas incliner ses habitudes, jo no puc decantar els seus hàbits.
  4. incliner la tête acotar (o ajupir) el cap.
  5. verb intransitiu
  6. antigament i literàriament inclinar-se pron, decantar-se pron.
  7. [à] [être placé obliquement] inclinar-se pron, decantar-se pron (cap a). Cette poutre incline à droite, aquesta biga es decanta cap a la dreta.
  8. figuradament [pencher, avoir de l’inclination pour] inclinar-se (per, a), decantar-se (per, a). Ils inclinaient à penser qu’elles avaient raison, s’inclinaven a pensar que elles tenien raó.
  9. verb pronominal
  10. inclinar-se, acotar-se, ajupir-se. Ils saluaient en s’inclinant profondément, saludaven inclinant-se profundament.
  11. [être disposé -ée en pente] inclinar-se. Le chemin s’inclinait doucement, el camí s’inclinava suaument.
  12. figuradament [se soumettre] inclinar-se, ajupir-se.
    • [abandonner, s’avouer vaincu] abandonar intr, donar-se, rendir-se.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç