Pronúncia: ɛ̃kline
-
verb transitiu
- inclinar.
- [pencher d’un côté, légèrement] decantar, inclinar. Il faut incliner le verre pour verser la bière, cal decantar el got per a abocar la cervesa.
-
figuradament [rendre enclin à, pousser à]
inclinar a, decantar cap a.
Tout m’inclinait à penser qu’elle avait raison, tot m’inclinava a pensar que ella tenia raó .
• literàriament [influencer] fer decantar, modificar. Je ne peux pas incliner ses habitudes, jo no puc decantar els seus hàbits. - incliner la tête acotar (o ajupir) el cap. verb intransitiu
- antigament i literàriament inclinar-se pron, decantar-se pron.
- [à] [être placé obliquement] inclinar-se pron, decantar-se pron (cap a). Cette poutre incline à droite, aquesta biga es decanta cap a la dreta.
- figuradament [pencher, avoir de l’inclination pour] inclinar-se (per, a), decantar-se (per, a). Ils inclinaient à penser qu’elles avaient raison, s’inclinaven a pensar que elles tenien raó. verb pronominal
- inclinar-se, acotar-se, ajupir-se. Ils saluaient en s’inclinant profondément, saludaven inclinant-se profundament.
- [être disposé -ée en pente] inclinar-se. Le chemin s’inclinait doucement, el camí s’inclinava suaument.
-
figuradament [se soumettre]
inclinar-se, ajupir-se.
• [abandonner, s’avouer vaincu] abandonar intr, donar-se, rendir-se.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç