indicatif
| -ive

Pronúncia: ɛ̃dikatif -iv
    adjectiu i masculí
  1. pròpiament gramàtica indicatiu -iva. L’indicatif présent, le présent de l’indicatif, l’indicatiu present, el present d’indicatiu.
  2. [qui indique] indicatiu -iva, indicador -a. Un signe indicatif d’une maladie, un signe indicador d’una malaltia.
  3. à titre indicatif a títol indicatiu.
    4. masculí
  4. [téléphonie] prefix (telefònic), indicatiu (telefònic).
  5. aeronàutica indicatiu, distintiu.
  6. radiotècnia sintonia f.
  7. indicatif d’appel radiotècnia indicatiu.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç