inéprouvé
| -ée

Pronúncia: inepʀuve
    adjectiu
  1. [non mis à l’épreuve] que no ha estat provat -ada, no sotmès -esa a prova.
  2. [non ressenti] que no ha estat experimentat -ada (o sentit -ida).



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç